L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).

A final de paraula convé tenir en compte les indicacions següents:

1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure c: afalac, sac, arcaic, batec, embolic, escric, albercoc, estoic, poruc, puc, ruc, etc.

Hi ha aquestes excepcions:

• Alguns mots cultes, mots provinents d'altres llengües o mots onomatopeics, com ara: buldog, estrateg, gag, mag ('persona que practica màgia'; diferent de mac, 'pedra petita'), reg ('irrigació'; diferent de rec, 'solc') tuàreg, zig-zag; Hug, etc.
• Els mots acabats en -agog: pedagog, demagog, etc.

2. Darrere de vocal àtona o consonant es poden seguir aquestes orientacions:

• En general els mots s'escriuen amb c o g segons la lletra que contenen la forma en femení o els derivats: càstig (castigar), dramaturg (dramatúrgia), estómac (estomacal), fang (enfangar), fàrmac (farmàcia), pròdig (prodigar), etc.
  
  Però cal tenir present que s'escriuen amb c els mots aràbic (tot i que hi ha aràbiga) i fàstic (tot i que hi ha fastigós), i els mots plans acabats en -ec (llevat de si es tracta del sufix -leg): ànec, càrrec, càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, recàrrec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, etc.

• S'escriu amb c final la primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona conjugació, com: aprenc, caic, entenc, fonc, etc.
• S'escriuen amb g els mots cultes acabats en -fag, -fug i -leg: esòfag, fitòfag, febrífug, hidròfug, anàleg, cardiòleg, homòleg, etc.

En interior de paraula i final de síl·laba es poden seguir aquestes indicacions:

• S'escriu c, en general, davant de c, t, s i z: occident, reacció, arquitecte, cactus, facsímil, sacsó, èczema, etc.
• S'escriu g, en general, davant de d, g, m i n: amígdala, maragda, suggerir, augment, dogma, estigma, cognom, impregnar, signe, etc.
  
  Però hi ha mots cultes o provinents d'altres llengües que no segueixen aquesta pauta: acne, anècdota, aràcnid, gàngster, pícnic, sinècdoque, tècnic, tungstè, etc.